media/k2/galleries/27021/thumbs/pedrun_pablopalfrader.jpg
28 de auril 2024

Mareo: pedruns cina jö te tru

Chësta domënia él gnü de gran pedruns da Sas de Crosta jö. Dui de gragn é arsis pormez al tru dla roda. Ordinanza dl ombolt
Chësta domënia ai 28 de aurí aldîn n pü’ döt le de che al gnô jö peres tla Val de Mareo, plü avisa dala pert marora de Sas de Crosta - Pares por chi da La Val. Che al vëgn jö peres n’é nia de nü, cis nia tla sajun dl desdlacé. Domisdé s’á le rausciamënt fat ciamó plü sterch. Jënt rovada söl post s’á fat bindebó demorvëia da odëi che dui de gran pedruns ê rová cina jö Fodara Masarônn, plü avisa delá dala pera che an dij, olache al é la poscibilité da grilié, y dantadöt ince olache al passa le ...
media/k2/galleries/27009/thumbs/Matthias_Sieff_Statues_Bad_RagARTz1.jpg
28 de auril 2024

Matthias Sieff a la Trienala de scultura de Bad Ragaz: »Prejent«

L artist fascian con sia gran statues oramai cognosciudes ence foradecà é stat envià a la esposizion internazionèla de operes a l’averta »Bad RagARTz«. L’inaudazion é ai 4 de mé.
L é la maor esposizion de scultures a l’averta d’Europa e la vegn metuda a jir vigni 3 egn te la Svizera, avisa a Bad Ragaz, zenter termal tel Cianton de Sèn Gal, ma dalonc pech più che 20 chilometres da la romancia Cuira.

L inom de la Trienala, che jia con chel del lech olache la é loghèda, l é Bad RagARTz e chest an, te sia IX edizion, l’à per titol »Presente«. La vegnarà inaudèda en sabeda ai 4 de mé, te n bel event de èrt, musega e spetacol, e dapò la restarà fora enscin a la fin de otober.

...
media/k2/galleries/122/thumbs/7745c6e80a536e64f3d18462126f695e.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/27008/thumbs/702_Antonietta_Pederiva_Giovanna.jpg
28 de auril 2024

Chi él pa?

No l é senester chest'outa endoinèr chi che l é sul retrat publicà su La Usc di Ladins. Sul numer 16, che vegn fora en vender ai 26 de oril, troon ence la soluzion del retrat publicà la setemèna passèda, fat ta Gries en ocajion de la Messa noela de P. Severino Ploner de la Zoch.
Envion duc nesc letores a ne dir i inomes manan na mail a: fascia@lausc.it o chiaman l numer de telefon 0462 764545.
La Usc jirà en stampa n dì dant ence chesta setemèna, ajache en mercol prum de mé l é festa, donca ve domanon de ne responer amò en lunesc, per poder meter su La Usc la soluzion e i inomes de chi che endoina.
Ve recordon che chi che ne porta n retrat da publichèr e chi che endoina i ciapa en don n bel liber, n CD, na bandiera ladina o fascèna, o n gramièl brun, sporc da l’Union di ...
media/k2/galleries/26994/thumbs/soccorsoinpista-Enhanced-SR_foliet_web.jpg
28 de auril 2024

Un inverno de socorse

El laoro de tropa parsones, par dià ci che à biśoin: in deboto cuatro mesc ‘l é ruà 33.840 parsones al pronto socorso; 1.700 da ra pistes da schie, el 5% depì de ‘l an pasà
In Anpezo se pó ancora se montà coi schie, su in Ciaśadio, su ra pistes de Faloria, e in Fouzarego, su ‘l inpianto e ra pistes de ra sozietà Ista. I śirà inaante fin a el 1 de maśo, cemodo che podé lieśe anche ca pede.
Se pó dì però che ra stajon d’inverno, de i schie, r’é fenida, donca ra Ulss 1 Dolomiti da Belun r’à tirà i conte de el laoro fato su ra nostra crodes, da i 8 de dezenbre 2023 fin al 1 de aprile de sto an, par poco demanco de cuatro mesc. Par el socorso, su ra pistes da schie e ...
media/k2/galleries/27018/thumbs/Bildschirmfoto_2024-04-24_um_18.27.38.jpg
28 de auril 2024

N’ancunteda da plajëi per l sport de Gherdëina

L Schi Club Gherdëina à ancuntà l assessëur provinziel per l sport Peter Brunner
L cunsëi dl Schi Club Gherdëina se à ancuntà tl scumenciamënt de auril a Bulsan tla Cësa dla Provinzia deberieda cun l assessëur per l sport nuef Peter Brunner. Dantaldut ti àn prejentà al assessëur Brunner la gran atività dl Schi Club Gherdëina y purtà dant la gran cumpëida de atlec y atletes che ie pra vel' scuadra naziunela y i gran suzesc dla sajon passeda, scumencian pra i mëndri y la mëndres nchin pra i granc y la grandes. N ejëmpl ie tlo che bën cin' mutans de ...
media/k2/galleries/27015/thumbs/Bildschirmfoto_2024-04-24_um_18.17.23.jpg
28 de auril 2024

L’autoafermazion

Chësta ie la tematica dla rubrica de psicologia de chëst'ena. L'autoafermazion ie tlermënter da desferenzië dala forza agressiva de ulëi se bater tres o dala preputënza de savëi dut miec
Nosta vita da unidì ie tocia y plëina de ataches, de pitles y de grandes, juesc de pudëi y mancianza de respet: n buteghier che me lascia aspité y a chël che muesse ti zaré ora dla bocia uni nfurmazion sun l prudot; l ujin che lascia rembumbé adaut la televijion nchin ite per la prima ëures dla duman; l cumpani de scola de nosc mut de ot ani che l tichenea y l manacia tresora; la cumpania che se ficia for plu y plu te nosta educazion y te d'autra cuestions de familia y nsci inant. Aldò ...
media/k2/galleries/27007/thumbs/Torri-del-Vajolet_Ph.Franz-Dantone.jpg
27 de auril 2024

Franz Dantone Pascalin en mostra a Palaz Trentini

L é en esposizion cent stampes fotografiches originèles de proprietà del Istitut Cultural Ladin e de la familia Dezulian. N projet che met ensema la Majon di Fascegn, la Fondazion Dolomiti Unesco e l Trento Film Festival.
L’èlba de la fotografia, l’èlba de n ensomech che à didà descorir l valor universèl de la Dolomites e a les jontèr ite te la lingia de l’arpejon ‘Patrimonio Mondiale: l é la mostra »Franz Dantone Fotografo delle Dolomiti (1839–1909) - La nascita di un immaginario collettivo« che é stata orida en mercol ai 24 de oril a Palaz Trentini tel chèder del Trento Film Festival.
Se trata de n event nasciù da la colaborazion anter la Fondazion Dolomiti UNESCO e l Istitut Cultural Ladin Majon ...
media/k2/galleries/27020/thumbs/Bildschirmfoto_2024-04-24_um_18.32.24.jpg
27 de auril 2024

Garantì segurëza y sucors

I Carabinieres cëla de reviers a na sajon plëina de sucors. I à fat passa 1.700 ntervënc y nce vel' curs. Deplù tl articul
La sajon da d'inviern ie jita a piz: la cunlaurazion danter Carabinieres, mplantisć y urganisadëures de sucors ie jita scialdi bën, aldò dla forzes dl orden. Sce n ti cëla ala majera cum- pëida de seniëura te valeda, iel sambën mpurtant a mantenì segurëza sun i purtoies, nscila che duc chëi ychëleschevacunischiocunl snowboard posse se goder l'esperienza.

L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.

JL
media/k2/galleries/27006/thumbs/Prejentazion_liber_Fratel_Elio_Croce1.jpg
27 de auril 2024

Elio Croce, nosc Sèn Martin

Prejentà a Moena n liber per recordar l fra miscionarie combonian mort te l’Uganda del 2020.
La sala Simonin Maza de le scole de Moena se à empienì de jent en sabeda ai 20 de oril. No demò moenac, ma persone ruade ence da Fascia o da più dalonc, spente dal benvoler e da la stima per Elio Croce, l fra miscionarie combonian che l é restà tel cher de duc chi che lo à cognosciù.

L’era dalbon na persona speziala, n ‘bon samaritan’ l’à dit la vizeombolta Cristina Donei te sie salut al scomenz de la scontrada, che Moena é stolza de aer abù desche sie sentadin.

L’ocajion per l recordar l é stat ...
media/k2/galleries/26997/thumbs/11117_web.jpg
27 de auril 2024

Scole de schi: »Na bona stagion ma tres plù difizile ciapé maestri«

L spopolament dei paisc ntra le gauje. L scior fesc tres mánco ore
Ence per i maestri de le doi scole de schi de Reba chëla che s’a emper­mò saré via l’é stada na stagion da mëte nte na soeja. Ma davò ai numer col senn plù, davò a chësta profesción nviade trop ambida dai jovegn, nsomeia se ngrumé chelche neola. L spopolament ntei pichi paisc da mont come Reba, responsabilité, coute e regole desvalive ntra le Region a porté ntei agn a fe sci che siebe tres mánco jovegn che deventa maestri se schi.
A front spò de n laour che no máncia, le scole de schi le ...
media/k2/galleries/27019/thumbs/Bildschirmfoto_2024-04-24_um_18.30.37.jpg
27 de auril 2024

L Parlamënt dla Muntanioles a Unieja

La Bienela Gherdëina à scumencià per l nono iede cun si atività artistica, culturela. La ie unida prejenteda a Unieja
La data ufiziela dla giaurida dla Bienela te Gherdëina sarà ala fin de mei y tl scumenciamënt de juni. Cun l inuem »The Parliament of the Marmots« va l'edizion de chëst ann a tuché la tematica dla lijëndes dla Dolomites y mo plu avisa chëles de Fanes. Pra la mostra saràl da udëi lëures che conta de mudazions y ujinanzes, dla vita y la relazions danter criatures desfrëntes.

L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.

JL
media/k2/galleries/27005/thumbs/PFrumenzio1_Cesare_Fabio.jpg
26 de auril 2024

»Pare Frumenzio, porton inant toa opera«

Valorisèr e portèr inant l lurier, l patrimonie, l gran servije fat dal frate de Martin per sia comunanza, chest l apel uzà fora a più oujes a Sèn Jan tel domesdì de recordanza a 10 egn da sia mort.
La sala piena de jent en domenia ai 21 de oril te la Majon di Fascegn per recordèr Pare Frumenzio Ghetta tel diejem cedean da sia departida l é stat la conferma de cotant che l frate de Martin à semenà te sia comunanza. L’emportanza de sia ritajon é stata sotrissèda te duc i intervenc, ma soraldut a più oujes, tant dai esponenc de l’Istitut Cultural Ladin che da chi de l’Union di Ladins de Fascia, che adum i à endrezà la scontrèda, l é vegnù fora adaut l besegn de no se fermèr a la recordanza, ...
media/k2/galleries/26982/thumbs/PHOTO-2024-04-23-08-28-34.jpg
26 de auril 2024

Storia dla dllijia da La Val sön paladina

Iniann festejëia La Val n iubileum important. 150 agn él ca da canche le zënter cun la dlijia s’á sposté jö a Plan Morin. En gaujiun de chësc iubileum s’á l’uniun de teater La Val ponsé fora da porté chësta storia, signada da nia püc contrasć danter la comunité dl paisc, sön paladina tres n teater. N grup de laur formé da Bernardetta Nagler, Stefan Nagler, Sylvia Costabiei, Matteo Rubatscher y Veronica Rubatscher á scrit le copiun. Les proes á bele scomencé d’aurí y jará inant cina ala pröma ...
media/k2/galleries/27017/thumbs/Bildschirmfoto_2024-04-24_um_18.25.51.jpg
26 de auril 2024

Recunescënza al diretëur che va n pension do 23 ani

L diretëur dla Scola de Mujiga de Gherdëina, Vinzenz Senoner, ie jit n pension do 39 ani de atività, de chëi 23 da diretëur. L personal nseniant – y nia mé – ti ie scialdi recunescënt per l lëur fat y i resultac arjonc
Tl 1985 ova Vinzenz Senoner scu- mencià a nsenië tla Scola de Mujiga de Gherdëina, dantaldut l oboe, »si« strumënt. Ai prim de utober dl 2001, do bën dejedot ani, canche l prim diretëur Max Moroder fova jit n pension, àl pià do la ncëria da dire- tëur. Tl prim nseniòvel mo mpue, pona àl lascià per se dé ju defin cun la direzion.
N juebia ai 11 de auril dl 2024, do 39 ani de atività te scola y de chëi 23 da diretëur, à Vinzenz Seno- ner laurà per l ultim di.

L articul ie da ...
media/k2/galleries/27004/thumbs/Matteo_Lorenz.jpg
26 de auril 2024

Fascia Balon: massa senester contra la pruma

L Borgo se tol i trei ponc dal Cotura e l conferma l gran destach sunsom la classifica. I fascegn resta al 5° post.
Nia da far per l Fascia Balon che en domenia te ciasa l à cognù ge lasciar i 3 ponc al Borgo. 

I ghesć i taca sobito a far entener percheche i vida la classifica con 15 ponc de vantac su la seconda e al prum menut i fasc l gol del 1 a 0 co na trata da ite de l’area de rigor che fenesc tedò al portier Leonardo Deflorian Felix. 

Do aer ciapà chest gol a freit, Trottner e compagnes no se peta ju e i proa sobito a drezar la endesfida, dant con na trata de Massimo Lorenz de Meca, che fenesc ...
media/k2/galleries/26993/thumbs/Croscbianca20240420_115256-Enhanced-SR_foliet_web.jpg
26 de auril 2024

Ce se fajaraelo zenza de lore

Un gran e bel laoro, fato da ra sezion de Anpezo co i so vorentie e lourantes, par i socorse e par ra vita da dagnadì, par el sport e el turismo. I numere de un an intiero. Un sozio de onor, che porta chera mondura da pi de cuaranta ane
Sun man ‘l à ‘na statua de san Roco de len; inze i oce ra lagrimes, che el s’à ingropà: Carlo Alberto Delmonego ‘l é vegnù da Fodom in Anpezo par ra foula granda de ra sezion de ra Crosc bianca, agnó che i ‘l à fato sozio de onor. Con el ‘l é so femena, che i stà pede, anche ancuoi che ‘l é festa, cemodo che ‘l é suzedù tropa otes, de di e di note, canche ‘l ea da lourà, par deboto cuaranta ane. Carlo ‘l à scomenzà a moe fora co ra anbulanza, da vorentio, ai 6 de jenaro del 1978, el di che ‘l à ...
media/k2/galleries/26992/thumbs/16_26.4.24_copy_web.jpg
26 de auril 2024

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/26990/thumbs/danca_web.jpg
26 de auril 2024

Sabrina Riz da Ciampedel, atora, la laora col ladin

Dancà y da na pert
Peste te prejentèr?
Gé son Sabrina Riz, son da Ciam­pedel, son del 1997. Fae teater, son ti Schuhplattler, tel grop de endrez de la sègra e me sà bel jir en mèscra…. e bon!

Da cotenc egn fèste pèrt de La Mizacoles?

Son te La Mizacoles da d’uton del 2018.

Co éla che te es ruèda ite?

I me à proprio fat na teneta. Lurèe amò dal pech sa Ciampedel e canche l é stat ora de serèr boteiga me é troà sun do la schena Loreta (Forian, ndr) e Marion (Boso, ndr) che é vegnudes a me dir che i aessa endrezà na ...
media/k2/galleries/26991/thumbs/beautiful-closeup-shot-grey-barbed-wire_web.jpg
26 de auril 2024

Cuntra vigne nazifascism

Comentar de pruma
No la Talia, no Südtirol y no les valades ladines, n’á ciamó lauré sö chi tomps crödi, co pö aldedancö tan dalunc (mo n’é daldöt nia dalunc), dal fascism y nazional­sozialism, con les Opziuns por Südtirol y les vals ladines. Al foss gran ora da baié deplü dla storia dai ultimi 200 agn (almanco), por capí ciodi che la Talia tin le 25 d’aurí desco »de dla liberaziun«. Ma dí che al é en de de festa é en cösc 25 d’aurí massa püch, al é da ciaré y odëi ete ci co á porté al nazionalism dan le ...